Per Gonzi
Tot fullejant les primeres pàgines del “Mon Groc” de l’Albert Espinosa vaig veure que l’escriptor, guionista, actor... entre d’altres professions, feia servir un poema de Gabriel Celaya, “No seas tan loco. Sé educado. Sé correcto. No bebas. No fumes. No tosas. No respires...” aquellas paraules van entrar dins meu recordant alguna cosa passada... Algú m’havia recitat aquells versos amb anterioritat i en aquell moment no tenia constància de qui era. Van passar uns minuts en els que vaig estar endinsat en aquella poesia i finalment, vaig saber trobar la resposta. Eren ells, els francesos, aquells francesos que havien vingut d’intercanvi i que, orgullosos, recitaven a les seves famílies aquell poema. Aquell poema els hi havia costat d’aprendre dies i més dies i, tan mateix, era la nota final d’aquell trimestre. Per què la forma d’aprendre dels francesos és diferent? Per què no poden estudiar coses que seran útils a la vida quotidiana? Per què no saben dir-te que volen anar al servei? Totes aquestes preguntes no van tenir resposta a la meva estada a terres franceses.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada