EL PODEMOS I EL YES, WE CAN

EL PODEMOS I EL YES, WE CAN

Enguany estem assistint a dos grans eslògans publicitaris més forts fets fins ara, el poderós PODEMOS promocionant la selecció espanyola a l’ Eurocopa i el commovedor i internacional Yes, we can dit pel president electa dels EE.UU,Obama.

La veritat és que lingüísticament volen dir el mateix : podem! Però a part d’això tenen alguna semblança més ?

El podemos ideat per la televisió espanyola Cuatro, volia animar i engrandir la fúria i la passió per la seva estimada selecció espanyola, que va culminar amb l’execució de l’europeu i això va vessar tota l’aigua del got i varem tenir podemos des del 4-1 amb Ucraïna que, com cada any ja ens pensem que ens mengem el món, fins a mesos després del triomf a la final on les teles encara vivint d’entrevistes, records, programes especials,...

Va ser molt dur la veritat.

Després tenim el Yes, we can. Frase del candidat demòcrata a la presidència dels EEUU que animava a tots els electors a votar a favor seu, a canvi d’unes propostes innovadores, com retirar les tropes, pal·liar la crisi, lluita contra el canvi climàtic, i tot un seguit de reformes que no deixen de sorprendre, després de la dura etapa “GeorgeBushiana.” Han estat més de 11 mesos per saber quina persona presidiria, però efectivament a tornat a triomfà el podem, en anglès Yes, we can amb castellà Podemos, és un fet ven curiós, en el primer cas Espanya de futbol guanya alguna cosa de prestigi, cosa ja rar. I en la segona, l’afroamericà Obama, és el primer president d’aquesta raça que amb una aclaparadora victòria promet unes idees molt il·lustrades.

És el verb poder present d’indicatiu el talismà amic dels canvis ?

Qui serà el pròxim que apostarà per aquest talismà ?I

si és algun polític que no està ben assenyat ?

Ai ai ai, agafem-nos fort, que el terratrèmol podemos, el podem patir ven aviat...

L’ECONOMIA ACTUAL

L’ECONOMIA ACTUAL

Per Jordi Badrenas

Abans de començar, vull donar les gràcies als membres de la columna jove que m’han ofert participar en el blog.

Últimament, sembla que només existeixi l’economia. A totes hores parlen d’economia, ja sigui a la televisió, al diari, o a qualsevol altre mitjà de comunicació. No negaré pas que hi ha crisi i que poca cosa funciona econòmicament parlant. Però, la informació pot arribar a ser una mica excessiva.

Com tothom sap, la majoria de famílies de l’Estat té certs problemes econòmics i han de fer números per poder arribar a final de mes.

Però, no sembla que canviem gaire la nostra forma de invertir els diners. Si, abans de la gran fallida de la borsa, compràvem sense parar i a preus desorbitats, ara seguim comprant, amb menys quantitat, però a preus altíssims. Perquè les empreses no baixen els preus! Només les més afectades, com les immobiliàries, les grans fàbriques, etc. es veuen obligades a fer-ho per poder sobreviure.

I, ni d’aquesta manera, aconsegueixen beneficis. Ni amb les ofertes més desorbitades, com ara vendre dos pisos pel preu d’un, entre moltes altres, aconsegueixen sortir de la crisi. D’aquesta manera, sense capital a invertir, moltes empreses importants, com ara Pirelli, Nissan, etc. han presentat arxius de regulació i algunes han acabat despatxant a gran part dels treballadors, o en un cas més extrem, clausurant l’empresa.

Comunitat de Madrid en venta!

Per Josep Gonzàlez

La meva font d’informació de preferència, el diari Público,publicava fa uns dies una notícia en portada referent a la venta de molts serveis de la Comunitat de Madrid. És el cas, per exemple, de la televisió TeleMadrid, la qual era influenciada per els alts càrrecs del Partit Popular. El problema ja no passa simplement per la cadena de televisió, ara, la presidenta de la Comunitat de Madrid comença a vendre gran part del sistema sanitari amb la finalitat de privatitzar-lo. Amb aquests diners, el més normal fora introduir beques o ajuts a les persones que de debò ho necessiten. Però, llògicament, el govern del Partit Popular no pot malgastar els diners amb aquestes coses!

Les conseqüències més directes d’aquest problema són, per exemple, l’índex de persones per llit als hospitals de la Comunitat de Madrid, el més alt a tota Europa (283 persones per llit quan a Espanya i Catalunya està al voltant dels 250). Un altre dels problemes és els pobres discapacitats que esperen uns ajuts que no arriben. La llei aprovada fa uns mesos els hi hauria de permetre però la Comunitat de Madrid no els hi dóna.

Tot aquest escàndol passa, mentre arreu del món s’està fent el contrari, nacionalitzar tots els serveis. Sembla que a Madrid no hi ha crisis...

Crònica de les manifestacions contra el dia de la Hispanitat (Barcelonès, dia 13)

Per Ausias Gual
Aquest diumenge 12 d'octubre, uns centenars d'antifeixistes s'han manifestat a Barcelona en contra del Dia de la Hispanitat. Sota el lema "12 d'octubre, res a celebrar" la manifestació s'ha desenvolupat sota l'ampli desplegament policial dels mossos d'esquadra. La manifestació ha sortit puntual a les 11h del matí de la Plaça de Sants i s'ha desenvolupat sense incidents fins que els mossos han decidit carregar per impedir que la manifestació arribés a Montjuic, on organitzacions espanyolistes, d'ultradreta i neonazis celebraven el "dia de la raza". La càrrega ha suposat 5 persones ferides per cops de porra i 2 persones més ateses per atacs d'ansietat.Una vegada s'ha finalitzat la càrrega, els mossos d'esquadra han "encapsulat" la manifestació a l'altura del carrer Moianès, segrestant-la 2 hores fins que han permès la sortida de la gent fins arribar altra vegada a Plaça de Sants. Allà s'ha donat per finalitzada la manifestació. També a Tarragona s'han manifestat independentistes i altres antifeixistes sota el control policial dels mossos d'esquadra mentre aquests permetien la celebració dels actes neonazis. En aquest cas no hi ha hagut càrregues policials.

Cremem.cat

Per Nacho Mulà

L'altre dia vaig llegir al diari que un grup de joves feixistes havien cremat banderes catalanes i independentistes.

La meva reacció va ser totalment normal fins que vaig sentir que, òbviament, ningú havia estat multat ni havia passat a disposició judicial per aquest acte. Aleshores vaig recordar els actes ocurreguts a Catalunya ara farà un any, aproximadament, on independentistes catalans van cremar fotos del rei i banderes espanyoles.

Aquests sí, però, que van pagar per això. Per exemple, el famós Franky ha de complir 2 anys i 7 mesos de condemna per 'ultratge a la bandera espanyola'. Va ser en aquest moment, doncs, quan vaig arribar a la conclusió que a Espanya deuen exisitir-hi banderes de primera i banderes de segona. On la de Catalunya, per descomptat, ocupa el segon lloc.

La veritat es mentida

Per Francesc Domènech
A veure, abans de començar, la bona notícia és que aquest article no et servirà de res. No ens enganyem.

Un cop dit això no vull entrar ni en política ni en economia, si pretens aconseguir informació busca alguna web especialitzada i si busques informació manipulada posa la televisió. Jo només vull parlar de una cosa que en temps com ara es veu poc i és la veritat.

No em refereixo de les veritats que hi pot haver entre dos amics ni en una parella, no, sinó la que no utilitza un poder sobre les nostres vides devastador, les dels mitjans de comunicació. Com ja he dit no entraré en política. Nosaltres, els espectadors estem tant acostumats que ens menteixin que fins i tot la veritat ens sembla mentida. Ja no ens creiem res, sobretot en l’aparell quadrat o rectangular en que es present en tots els nostres àpats. I ens sobren motius per no creure'ns res. Algún exemple: un programa d’aquests de moda "reality" dels migdies, en que es feien cites entre persones, pero la veritat n’és una altre, tots eren d’una agencia de models contractats per interpretar un paper en el programa. I si no en teniu prou també hi ha la mentida del “polígraf”, tot i que per sort de molts sembla que ja esta passat una mica de moda.

Fins a quin punt em arribat per atraure la atenció de la persona que està davant? És necessaria tota aquesta mentida? O inclús una altre pregunta que em faig…Perquè el programa “Polònia” ja no i surten tants personatges polítics com al principi? Perquè ja no es tant punyent amb aquest tema? O perquè a marxat tanta gent de Catalunya Ràdio? Encara acabaré entrant en política...

Ja per acabar només volia dir que avui encara no em poso amb les cadenes públiques, ni amb les cadenes privades, ni amb els debats de pa sucat amb oli, ni amb els telenotícies, ni amb els diaris, ni amb les fotos dels diaris, ni amb els seus peus de fotos, ni amb els programes de música de les radios, ni amb les radios informatives, ni amb les radios públiques, ni amb les revistes d’adolescents (masculines i femenines pero sobretot amb les femenines), ni amb les revistes de salut i un llarg etc.

No vull escarbar més en aquest tema i com es deia en un programa, reflexionem-hi siusplau, reflexionem-hi…

El conyàs del 12 d'Octubre

Per Nacho Mulà

Vaja, vaja... Sembla que el nostre apreciadíssim president del Partit Popular ja n'ha tornat a deixar anar una de les seves.

Efectivament senyors, dels creadors de 'la conspiració de l'11-M', 'ETA es una gran nación' i altres títols que no deixen indiferent a ningú arriba: 'El conyàs del 12 d'Octubre'. I és que Mariano Rajoy ja ha tornat a fer-ne de les seves.

Increïble, però cert. L'etern defensor del catolicisme i la pàtria espanyola (sí, el mateix que l'any passat va gravar un vídeo on sortia ell fent una crida a la participació de tots els espanyols en la jornada de la Hispanitat) ha tornat a ficar la pota. Tot va ser mentre aquest mantenia una conversa amb Javier Arenas amb el micròfon encès quan va deixar anar la frase apoteòsica que dues hores més tard arrassaria a tots els diaris, televisions, ràdios i mitjans de comunicació: 'Mañana tengo el coñazo del desfile... En fin, un plan apasionante'.

Per apassionant tenim el numeret que s'acaba de muntar el propi Mariano Rajoy que, sense saber-ho, s'acaba de ficar dins d'un bon merder. Però bé... No és d'estranyar, o és que hi ha algún polític que faci bé la seva feina actualment?