11 de setembre, a Catalunya i al món

Per Arnau Oliva

En primer lloc, i com ja va fer el me company, agrair a l’Adrià, Gonzi i companyia l’oportunitat de poder expressar les meves idees en aquest projecte de la Columna Jove.

Com que ningú ho ha fet de moment parlaré del dia 11 de setembre, la nostra diada, la de tots els catalans. En un dia on hi ha més roba estesa del normal, que s’aprofita per reivindicar drets, manifestar-se, o simplement recordar el dia que és. Personalment crec que ens hauríem de limitar a recordar, ja que el que celebrem és una derrota i no pas un dia on vàrem aconseguir aprovar una llei, engrandir el territori o cap cosa relativament positiva.

Però el que trobo més apassionant de la diada és que estem sols, en un dia on tot el món recorda el tràgic atemptat de fa uns quants anys, i on els veïns espanyols casualment recordaven les víctimes de Barajas, nosaltres estem recordant una història que ningú més li dóna importància, i que la converteix en molt íntima i personal.

En definitiva, un dia emotiu, que ens fa sentir orgullosos de pertànyer a una nació amb una història com la nostra.